31/8/16

Peaness y mi canción del verano




Pocas canciones tienen un título tan certero como ‘Summer song’. Sobre todo cuando se ha convertido, casi sin quererlo, en una de las canciones que mas ha sonado en esta última parte del verano mientras pasaba tediosas jornadas en la oficina y que tiene la facilidad -tan difícil de conseguir- de contagiar energía positiva. Será por eso que no ha parado de sonar. Las responsables de mi particular hit veraniego se hacen llamar Peaness y proceden de Chester, ciudad inglesa cercana a Gales. El joven trio de indiepop se dio a conocer el pasado año con la publicación de su primer EP, titulado No fun. Cuatro canciones que se pasan en un suspiro y que me hacen pensar en otras bandas inglesas de pop como Night Flowers o las canadienses Supermoon. Hasta la fecha y a parte del EP mencionado sólo han sacado otro single, Oh George, lanzado hace unos meses y que ha tenido una cierta relevancia en medios ingleses. Esperamos con ganas mas novedades de este supergrupo que promete muchas alegrías. Peaness tocarán en la próxima edición del Sŵn, prestigioso festival que se celebra en Cardiff el fin de semana del 22 y 23 de Octubre y que celebrará su décima edición.


24/8/16

Vermut als Indians: Alberto Montero i Xavier Calvet

Probablement molts de vosaltres n'heu sentit a parlar, i fins i tot el podreu situar dins del mapa de Barcelona. Parlo dels Indians, barri de Barcelona on va néixer i créixer durant molts anys aquest blog. L'any passat vam començar a programar concerts a la Festa Major del barri, gràcies a moltes persones, però especialment a les bandes que van voler venir a tocar -Bear Beer, Her Little Donkey i Ran Ran Ran- vam tirar endevant la primera tarda de concerts a les festes dels Indians. 

Aquest any tornem amb mes ganes que mai, el 17 de Setembre en horari vermut i amb dos artistes que val milions la pena veurel's. Us deixem la nota de premsa que estem compartint amb els mitjans per si voleu comentar-ho amb la gent que coneixeu. Ens agradaria moltíssim que vinguéssiu als Indians. Ens veiem!


ALBERTO MONTERO
Nascut a El Port de Sagunt va traslladar-se fa uns anys a viure al barri dels Indians de Barcelona i va decidir posar el nom del carrer on viu a un dels seus treballs, Puerto Príncipe. Al darrer disc titulat Arco Mediterráneo (BCore Disc, 2015) Montero obre encara mes el seu ventall. Cançons delicioses que parlen de naturalesa i sentiments, amb unes estructures mes pop pero sense renunciar a les seves arrels. De la cançó d’autor a la música folk de caire experimental. Després d’haver passat amb èxit per festivals com el Primavera Sound Festival i el FIB, el proper dissabte 17 de Setembre l’Alberto ens acompanyarà a fer el vermut com mes ens agrada. Veu, guitarra i un escenari a dos carrers de casa.


XAVIER CALVET
El guitarrista i vocalista de BULLITT i Saint Tropez travessa per un temporada amb molta activitat musical. L’hem pogut veure amb Bullit a l’Actitud de Vidreres i al festival Error! Design de les Festes de Gràcia. Xavier Calvet vindrà desde Sant Feliu de Guíxols per descubrir-nos la seva vessant mes personal, plena de melodies amb esperit folk, rock i country. Després d’un 2015 difícil, Calvet ha decidit que és el moment de plasmar totes les seves idees i vivències en un disc que es publicarà aviat. Nosaltres ens sentim igual que escoltant ‘Lucky’ ­<>, feliços i afortunats de què el Xavi porti la seva música a la Festa Major Indians.

23/8/16

La música com a eina per a l'autocrítica


És possible canviar les nostres opinions sobre els estils de música que ens des/agraden? Després del que hem viscut durant les Festes de Gràcia puc afirmar que sí. 

Aquests dies he assistit a concerts de bandes que mesclen varietat d'estils, que asseguren les performances a l'escenari, que tenen un discurs crític i que s'autodefineixen amb noms inventats com l'electro-disgusting (Las Bistecs), transpop (Ultraplayback) o música porc (Los Ganglios). No sabria dir què està passant amb l'èxit creixent d'aquestes bandes, però sí que em fa pensar en la varietat de música que som capaces de gaudir mentre l'escoltem i sobretot la ballem. 

Per les converses que he tingut aquests dies, diria que es tracta de bandes que o bé t'agraden molt o bé no t'agraden gens. De fet, en un primer concert que vaig viure ara fa un any em vaig posicionar de la banda de les «no m'agrada», però et recomano que, si tu també ets d'aquesta opinió, et donis una segona oportunitat. Ja m'ho explicaràs...

En els concerts d'aquests dies s'han vist masses de gent entregada a la música des de les primeres notes a base de cantar i cridar les lletres reivindicatives i crítiques, a base de riure mentre comentaven les paraules surrealistes que hi apareixen; i a base de ballar, saltar i deixar anar els braços ben amunt amb els ritmes potents i exòtics. 

No deixaré de mencionar que en aquests grups hi ha presència de dones, clar que sí!

M'emociona veure que en la música hi ha molt per inventar, molt per descobrir, molt per gaudir i que de la mateixa manera que ens facilita moments de felicitat, de catarsi i de relacions socials, també permet qüestionar-nos idees sobre els nostres gustos musicals. Podria ser un bon exercici per a practicar la capacitat d'autocriticar-nos, autoqüestionar-nos i adonar-nos de que el que hem fet/desitjat/sentit/pensat sempre no sempre és el que farem/desitjarem/sentirem/pensarem.
Text: Lau


8/8/16

Crònica Festival Pingüí

Per què el Festival rep el nom d'un ocell de plomes curtes i ales impròpies per volar? Ni idea. El que sí m'ha quedat clar és que les 3 hores de viatge al poble de Flix no haurien de ser l'excusa per a deixar de visitar la pista municipal que ha cel·lebrat, per segon any consecutiu, un cap de setmana de música en directe.
Arribàvem a la tarda amb el temps just per a muntar la tenda a la zona d'acampada habilitada, visitar l'espai al costat de la piscina que havia acollit els concerts del matí i posar-nos davant l'escenari principal. Foto: Los Bengala

Da souza obrien els concerts de nit amb el seu pop juganer i els comentaris entre cançó i cançó que sempre aconseguien somriures entre el públic. Un bon inici per seguir amb la banda de rock Biscuit, que va confirmar el seu rock més clàssic, treballat i ben cantat. 

A continuació els vàlius: què he de dir-ne? No seria objectiva descrivint un dels meus grups preferits i del que més concerts he vist mai. Aquesta vegada em quedo amb les moltes ganes d'escoltar al complet la cançó que, encara pendent de lletra, van tararejar. Segur que serà un nou hit més. 

Marcant l'últim concert de la nit començava la música de Los Bengala. El directe del duet, que eren una de les meves principals motivacions per baixar a Flix, va arribar al llistó que m'havia marcat. Si bé podria criticar els continguts de les seves lletres (i m'estalviaré aquí els comentaris) que, també és veritat, aconsegueixen enganxar-se eternament, em quedo amb la potència de la bateria, els ritmes i l'actitud plenes d'energia per no parar de ballar. I per donar pas a la sortida del sol, una dosi de hits principalment pops punxats per Koalas en el árbol DJs i José y Yo DJ. 

L'organtizació del Festival Pingüí està formada per gent que m'han semblat ser amor, que desprenien la il·lusió i les ganes per fer festes al poble i acollir a gent d'arreu. A la gent de l'organització els proposaria, per a properes edicions, dos temes: més dones a l'escenari i una zona d'acampada més allunyada de l'escenari. 

Si no vas venir, t'ho vas perdre. Si estaves al ball, ja vas ballar.

13/7/16

Sled Island, un recorrido por el festival underground de Calgary



Retomo la escritura después de un tiempo y lo hago con la mirada puesta en tierra canadiense. Probablemente, si por algo se conoce a Calgary en el exterior sea por los juegos de olímpicos de invierno del 88. Sí, la canción de Antònia Font, o incluso por el megafesival Calgary Stampede, que se reconoce a sí mismo como ‘El Mayor Espectáculo de la Tierra al Aire Libre'. La casualidad quiso que coincidiera mi estancia en Calgary con otro festival menos conocido, pero a buen seguro mucho mas divertido, el Sled IslandUn festival plagado de actividades, con jornadas dedicadas al cine, teatro, comedia y sobre todo a la música. En el cartel destacaban grandes nombres como Peaches o Guided By Voices y otros muchos en letra mas pequeñita. Fueron a estos últimos a los que presté especial atención, principalmente porque era la mejor forma  de conocer el tejido cultural de Calgary. Además, la mayoría de estos conciertos eran gratuitos.

Para recuperar esos días de Junio sirva esta pequeña muestra de los muchos y buenos grupos que tuve la suerte de ver en directo. Muchos de los grupos procedían -como es lógico- de la provincia de Alberta. Destacaba la presencia de muchos artistas procedentes de Edmonton, ciudad que comparte protagonismo y al mismo tiempo rivalidad con Calgary, en una sana lucha por ser la capital de moda de la provincia. El festival se completaba con muchos mas artistas procedentes de diferentes partes de Canadá, en especial de British Columbia (Vancouver, Victoria).

De las salas que visité me gustó mucho el garito donde tocaron Tops, uno de los artistas que lucía con letras grandes. Era un pub irlandés llamado Broken City, de dimensiones reducidas y con el  escenario a pie de público. El mismo bar disponía de un patio superior, donde también hacían conciertos del festival. Otra de las salas por las que pasé, el Commonwealth, era un espacio de formato medio, de aspecto industrial y moderno, con un sonido muy nítido. 


Uno de los días se celebró una fiesta bautizada como la Block Party, con food trucks, varios puestos de merchandising, dj’s y el denominado beer garden. Para finalizar visité un céntrico parque donde también montaron un escenario la mañana del domingo, un Primavera als parcs sin vermut ni cerveza, pero con vistas preciosas a las montañas de Kananaskis.


Para acabar con el recorrido, una vuelta por las tiendas de discos de Calgary. Sorprendentemente encontré un buen puñado.  Entre las que visité se encuentra Sloth Records, con una buena selección de discos nuevos y de segunda mano, o blackbyrd, de la que me llevé un disco de segunda mano y una totebag. A destacar el mega almacén que escondía en su interior Recordland, con un inabarcable catálogo de vinilos, muchos desde 1 dolar. 












*Foto de portada: Conciertos en el Central Memorial Park de Calgary, donde tocaron varias bandas, entre ellas me gustó mucho Supermoon, indie-pop guitarrero y muy melódico.

Sled Island Block Party. Fiesta electrónica en el barrio de Inglewood, una de las zonas de moda de la ciudad. Open Air y All Ages. 

A Faith Healer tuve la ocasión de verles dos veces, ya que es habitual que los grupos repitan en diferentes escenarios en días diferentes. Grupazo que bien podría dar el salto a Europa en breve.

Lab Coast es una banda de Calgary que telonearon a TOPS en el Broken City. Canciones de guitarra y pop lo-fi adictivo.

Imagen de Recordland,  localizada en Inglewood, barrio de Calgary. Una de las tiendas de discos mas extensas de Canadá.

11/7/16

Retirada! De victòries i derrotes


La primera vegada que vaig anar a un concert de Retirada! esperava escoltar cançons post punks amb veus del més clàssic heavy metal. Havia sentit parlar del duet format per bateria i guitarra, i havia escoltat algun tema del seu 'Inevitable' pel bandcamp.

Però no. El seu últim treball no va d'això. Victòria i Derrota va de cançons èpiques i rockeres amb tons frescos i vibrants. Cançó rere cançó aconsegueixen una intensitat a base de guitarra amb loop, bateria i veu que s'ha de viure en directe. Diria que la repetició de les vàries capes de melodies agudes puntejades amb la guitarra i ritmades amb la contundent bateria et porten a un viatge del que no vols tornar. Com més els escoltes, més t'enganxen.

Victòria i Derrota és aire. 




I des del meu primer concert a la resta que han anat venint no deixaré de destacar el tema 'Animales'  i que, el passat dissabte a la botiga del poblenou Ultralocal records, han descrit com «aquest és el nostre hit». En el directe d'aquest tema el públic només pot fixar tots els seus sentits en el final apoteòsic que aconsegueixen amb el loop que sona i les percussions del duet a la bateria que s'intensifiquen per mil·lèsimes de segon.

El seu últim treball i els seus directes són realment una victòria.

Retirada! toquen el 15 de juliol al  Maldaltura, festival gratuït que es celebra a Llessuí el proper cap de setmana.



27/5/16

Wild Animals - Basements: music to fight hypocrisy



El pasado martes pasaba por el carrer tallers de camino al Nevermind. Como tengo la manía de ir mirando los carteles enganchados me fijé en uno que anunciaba concierto de Wild Animals en el kasal Jove de Roquetes, sitio clave para entender la música DIY proyectada en los barrios periféricos de Barcelona.

Wild Animals es una banda madrileña formada por Jamie, Fon y Paula. Tres amigos que se han ido curtiendo sobre el terreno de garitos autogestionados, ahí donde la música sirve de vehículo para adquirir un compromiso mayor. Los había visto ya en directo el pasado verano en el imprescindible Actitud fest de Vidreres, allí presentaron su First Songs EP junto a Accidente, una banda de la que ya hemos hablado por aquí y con los que Wild Animals comparten vínculos y amistad. Ahora presentan su primer LP, titulado Basements: music to fight hypocrisy, una afirmación que también recuerdan en ‘Heavy metal saved my life’. Las canciones del disco suenan a hits salvadores, desde la vitalista ‘Avocado’, pasando por la emotiva ‘Wave goodbye coastline’, The worst mistake' o 'Televisión blows'. El disco se cierra con 'Logic makes no sense', un tema menos veloz y de mas minutaje que el resto,de echo es el único corte del disco que supera los tres minutos.

Componentes emo, fogonazos punk y guitarras que envuelven melodías gloriosas, un trabajo repleto de canciones cortas y rápidas, como los buenos discos de punk. La edición y distribución es compartida entre varios sellos internacionales. En España sale coeditado en vinilo por Bcore, La Agonía de Vivir y Pifia Records. Be wild, be free.



24/5/16

D9Ràdio Live Sessions! con The Big Bench, Cohen y Joan Queralt


En esta casa somos mucho de música en directo y vermuteo, así que no podíamos dejar de recomendar la nueva cita con las D9Ràdio Live Sessions! el próximo sábado 28 de Mayo a partir de las 12h. Será de nuevo en el Centre Civic Bon Pastor y el tapeo musical que nos proponen para esta tercera edición sabe rico. The Big Bench es el proyecto en solitario de Juan Blas, cantante y guitarrista de Nothink y componente también de Minor Empires, será uno de los invitados de lujo para el mañaneo del sábado. Además tendremos la oportunidad de ver el posthardcore de Cohen de manera acústica y por último la propuesta de Joan Queralt, que nos traerá su americana music aderezada con toques grunge o de bossanova. La entrada a los conciertos es gratuita y desde la organización nos recomiendan que lleguemos puntuales… ¡habrá bebida y picoteo para los primeros!