Arribàvem a la tarda amb el temps just per a muntar la tenda a la zona d'acampada habilitada, visitar l'espai al costat de la piscina que havia acollit els concerts del matí i posar-nos davant l'escenari principal. Foto: Los Bengala
Da souza obrien els concerts de nit amb el seu pop juganer i els comentaris entre cançó i cançó que sempre aconseguien somriures entre el públic. Un bon inici per seguir amb la banda de rock Biscuit, que va confirmar el seu rock més clàssic, treballat i ben cantat.
A continuació els vàlius: què he de dir-ne? No seria objectiva descrivint un dels meus grups preferits i del que més concerts he vist mai. Aquesta vegada em quedo amb les moltes ganes d'escoltar al complet la cançó que, encara pendent de lletra, van tararejar. Segur que serà un nou hit més.
Marcant l'últim concert de la nit començava la música de Los Bengala. El directe del duet, que eren una de les meves principals motivacions per baixar a Flix, va arribar al llistó que m'havia marcat. Si bé podria criticar els continguts de les seves lletres (i m'estalviaré aquí els comentaris) que, també és veritat, aconsegueixen enganxar-se eternament, em quedo amb la potència de la bateria, els ritmes i l'actitud plenes d'energia per no parar de ballar. I per donar pas a la sortida del sol, una dosi de hits principalment pops punxats per Koalas en el árbol DJs i José y Yo DJ.
L'organtizació del Festival Pingüí està formada per gent que m'han semblat ser amor, que desprenien la il·lusió i les ganes per fer festes al poble i acollir a gent d'arreu. A la gent de l'organització els proposaria, per a properes edicions, dos temes: més dones a l'escenari i una zona d'acampada més allunyada de l'escenari.
Si no vas venir, t'ho vas perdre. Si estaves al ball, ja vas ballar.
0 comentarios:
Publicar un comentario