23/8/16

La música com a eina per a l'autocrítica


És possible canviar les nostres opinions sobre els estils de música que ens des/agraden? Després del que hem viscut durant les Festes de Gràcia puc afirmar que sí. 

Aquests dies he assistit a concerts de bandes que mesclen varietat d'estils, que asseguren les performances a l'escenari, que tenen un discurs crític i que s'autodefineixen amb noms inventats com l'electro-disgusting (Las Bistecs), transpop (Ultraplayback) o música porc (Los Ganglios). No sabria dir què està passant amb l'èxit creixent d'aquestes bandes, però sí que em fa pensar en la varietat de música que som capaces de gaudir mentre l'escoltem i sobretot la ballem. 

Per les converses que he tingut aquests dies, diria que es tracta de bandes que o bé t'agraden molt o bé no t'agraden gens. De fet, en un primer concert que vaig viure ara fa un any em vaig posicionar de la banda de les «no m'agrada», però et recomano que, si tu també ets d'aquesta opinió, et donis una segona oportunitat. Ja m'ho explicaràs...

En els concerts d'aquests dies s'han vist masses de gent entregada a la música des de les primeres notes a base de cantar i cridar les lletres reivindicatives i crítiques, a base de riure mentre comentaven les paraules surrealistes que hi apareixen; i a base de ballar, saltar i deixar anar els braços ben amunt amb els ritmes potents i exòtics. 

No deixaré de mencionar que en aquests grups hi ha presència de dones, clar que sí!

M'emociona veure que en la música hi ha molt per inventar, molt per descobrir, molt per gaudir i que de la mateixa manera que ens facilita moments de felicitat, de catarsi i de relacions socials, també permet qüestionar-nos idees sobre els nostres gustos musicals. Podria ser un bon exercici per a practicar la capacitat d'autocriticar-nos, autoqüestionar-nos i adonar-nos de que el que hem fet/desitjat/sentit/pensat sempre no sempre és el que farem/desitjarem/sentirem/pensarem.
Text: Lau


0 comentarios:

Publicar un comentario