11/9/16

Xavier Calvet: una mirada al passat i detalls del proper disc

A pocs dies pel vermut musical de la Festa Major dels Indians aprofitem per parlar amb Xavier Calvet, artista que compartirà escenari amb Alberto Montero el proper 17 de Setembre a la Plaça del Rom Cremat de Barcelona. Xavier Calvet arribarà als Indians després d’uns mesos amb molta activitat de directes. Una gira que va començar al mes de Març amb la presentació del darrer disc de Bullitt, titulat Sparks (Bcore, 2015) i que ha tingut continuitat durant l’estiu amb concerts a festivals i festes majors.


· Una entrevista de Julian Lopez i Teo Garcés · Foto: Coaner Codina


En primer lloc volem preguntar-te pel teu projecte personal. Quin procés compositiu segueixes com a Xavier Calvet? Difereix molt de com composeu a Bullitt?
Sempre he fet cançons més o menys de la mateixa manera i per mi el procés no és massa diferent. Si que ho són les cançons i l’ambient que desprenen i això és el que em va fer decidir a començar a treballar en solitari, ja fa uns 11 o 12 anys, com a Lazy Juo i ara sota el meu nom des de fa aproximadament un any. Al final el procés compositiu depen de la inspiració, del que et demana el cos en aquell moment, de les ganes que puguis tenir d’explorar altres terrenys musicals, etc… La diferència més important entre un projecte i l’altre és que una cançó de Bullitt mai la començo i acabo sol, sempre hi intervenen els meus companys i les decisions es prenen en comú. En canvi amb això meu puc fer una mica més de petit dictador, encara que al final, les decisions importants, les pren en Santi Garcia, que és el meu guia espiritual i productor artístic.

Quines influències t’han inspirat per composar?

N’hi ha mil. Suposo que tot prové de la música que escolto i he escoltat, però si que hi ha artistes que sempre m’han acompanyat mentre tenia aquesta idea de projecte en solitari al cap; Elliott Smith, Paul Fuster, Ben Harper, Jack Johnson, Ryan Adams o Ben Gibbard en serien alguns. I Neil Young, és clar.

Quins estils es barrejen i podem escoltar al llarg del LP?

Doncs ha quedat prou variadet. Algunes cançons més despullades, amb poca instrumentació, tot just guitarra acústica i veu, i poc més... Altres clarament més pop, amb més arreglos i vestides pensant en poder-les tocar ja sigui sol, com amb tota la banda al complet.



Abans parlaves del Santi Garcia. A l’hora de grabar t’has rodejat de gent de confiança com el mateix Santi o l'Enric Pla. Hi ha algún convidat al disc amb el que hagis col.laborat per primer cop?  
Per mi era molt important fer aquest projecte entre amics. Amb l’Enric portem tocant més de mitja vida plegats, ja no ens hem de dir gaire res per entendre’ns i això ho fa tot més fàcil. Amb en Santi aquest cop ha estat una mica diferent perquè a part de les tasques de gravació i producció que sempre li he confiat, li vaig demanar que s’encarregués de gravar tots els baixos del disc. En Victor Garcia també ha gravat bateries, a mitges amb l’Enric. Ells dos són els bateries amb qui he compartit grup i em feia especial il.lusió comptar amb tots dos pel disc. Com que no en tenia prou i ja que estavem gravant les bateries a Cal Pau, vam aprofitar per encomanar-li les bateries d’una cançó a en Fermin Roca (bateria de Biscuit) de qui em declaro fan incondicional. La resta del dream team si que era el primer cop que col.laboravem oficialment, malgrat fa anys que ens coneixem i compartim gustos musicals. En Vidal Soler s’ha ocupat de gravar unes guitarres increïbles, igual d’increïbles que els teclats que ha fet en Guille Caballero i les percussions i vibràfons que ha gravat en Marc Clos. Ha estat un autèntic luxe poder comptar amb tots ells, i he disfrutat com un nen veient en que s’han convertit les meves cançonetes de sofà gràcies a ells. Ara només compto els dies fins que puguem pujar tots junts a dalt d’un escenari.

Pel que fa al idioma, tens pensat treure el disc només en anglés o hi hauran temes en català?
Vaig escriure totes les cançons en anglès en un primer moment, però he estat provant coses en català i ara tinc un dilema existencial gros. D’una banda fer un disc en català és una cosa que tinc pendent i de l’altra hi ha molta gent propera que fa temps que m’anima a fer-ho. El disc no estarà acabat fins que no gravem les veus així que ja veurem com s’acaba resolent tot plegat. Si l´hagués d’acabar avui seria meitat en anglès, meitat en català, però com que encara tinc uns dies abans de tornar a l’estudi, s’haurà de veure com evoluciona tot plegat i si el material que tinc em satisfà més en català o en anglès. Al final és qüestió de sentir-se còmode amb el que es diu i s’explica, més enllà de l’idioma en que ho facis. Per mi sempre ha sigut així.

Ens pots avançar mes detalls de la grabació i quan està pensat que surti el disc? La intenció es trobar discogràfica o serà autoeditat?

Doncs vam gravar tota la música durant 10 dies del passat mes de Març. Els cinc primers dies vam estar a Cal Pau (que és l’estudi que té en Fermín de Biscuit a Sant Pere Molanta) per gravar les bateries en diferents espais i aprofitar per fer una mica de pre-producció amb la calma i també, perquè no dir-ho, donar-nos el gustasso de fer unes petites colònies del rock. Els altres cinc dies vam tornar a Sant Feliu i vam gravar la resta d’instruments als Ultramarinos Costa Brava d’en Santi Garcia. Tot en família.
Aquesta tardor gravarem les veus i ho enllestirem. M’agradaria que el disc estés a punt per sortir després de Nadal, aquesta és la idea, però com que encara no està acabat tota la resta està per veure.

Quina diferència podem trovar envers al teu projecte anterior anomenat Lazy Juo?
La diferència més gran són els 10 anys que hauran passat entre disc i disc. L’experiència que he acumulat, les coses que he viscut, etc… Quan vaig gravar el disc de Lazy Juo tenia 25 anys, acabava de tancar una etapa amb Airmail, el meu ‘grup de la uni’ i Bullitt tot just començava. Vaig fer un viatge que em va inspirar i vaig tornar amb unes quantes cançons. Allà va començar la meva idea de fer alguna cosa tot sol, i fins aqui hem arribat.

Què és el que mes enyores de tocar amb un grup quan estàs defensant les cançons sol davant del public?
Al principi era complicat, estava molt acostumat a la companyia, però la veritat és que ara ja no enyoro res, simplement cada cosa té el seu encant i està bé que sigui així. Els concerts que faig sol són un repte en si mateix, una prova que has de superar tot sol i que t’obliga a enfrontar-te a situacions que sovint en grup no es donen (gestionar el silenci, la proximitat, l’atenció del públic, etc…). De la mateixa manera, poder tocar amb tota la banda, que a més són els teus colegues, i compartir amb ells les teves cançons, és una passada!


Seguint amb Bullitt i mes enllà dels directes, teniu plans de futur respecte a nou material d’estudi?
Des del mes de Març ens hem centrat en presentar el nostre darrer disc com crèiem que mereixia i no hem tingut temps de gaire mes. Si que hi ha algunes idees de cançons en camí, però tot molt inicial. A l’Octubre/Novembre haurem acabat els bolos de presentació de ‘Sparks’ i serà el moment de començar a treballar material nou. 

El primer concert presentant Sparks va ser de fet al Atzavara. Com recordes aquell concert?
Va ser una nit inolvidable i que sempre recordarem. Hi havia una atmosfera especial a la sala, tothom sabia molt bé perquè era allà aquella nit, tant nosaltres com el públic i poder fer-ho d’aquesta manera, a casa, envoltats de la nostra gent, de tots els amics d’en Ferran... va ser molt emocionant. I vam tocar més fort i motivats que mai. Per mi cada concert de Bullitt des d’aleshores s’ha convertit en una petita estona per estar amb ell, per tenir-lo sempre ben present i seguir endavant amb allò que vam construir plegats.



El 17 de setembre s’acaben les vacances i tornes ”a lo grande”. Pel migdia com a Xavier Calvet en acústic a les festes del barri dels Indians i per la nit amb Bullitt al Sugar Il.legal Fest. Com estàs gestionant aquesta dualitat de directes?

Ara per ara no em suposa massa maldecaps, més enllà que algun dia pugui coincidir alguna data. Amb una agenda i bona lletra es pot fer tot!

Als Indians comparteixes cartell amb Alberto Montero, company de segell dels Bullitt. En una entrevista publicada fa uns dies a Shook Down l’Alberto comentava que us vau coneixer a un Rock’n’Tapes de Sant Feliu de Guíxols. L’activitat a Sant Feliu es incessant: programació estable al Atzavara, festivals com el Sant Feliu Fest, etc.. Quina és la clau perque tot aixó funcioni?
Pot ser la clau és simplement un grup de persones amb una passió comuna (que en aquest cas és la música) i que comparteixen una manera també molt concreta d’ entendre-la.

Quina és la teva relacio amb sant feliu de guixols? Què fa que un noi de Balsareny acabi vivint a aquest indret que captiva a tanta gent?
Una casualitat. Vaig conèixer a l’Enric Pla (bateria de Bullitt) a la uni i ens vam fer colegues. Em va explicar que vivia a Sant Feliu i que allà hi havia un ambientillo musical molt guapo, així que un cap de setmana em va convidar a casa seva i vaig conèixer l’Atzavara i a la majoria dels que ara són els meus amics. Tenia 18 anys i aqui hi vaig trobar tot el que buscava i no trobava a Balsareny. Així que no va ser dificil (uns anys més tard) prendre la decisió d’instalar-m’hi. Aviat farà 9 anys i és sens dubte, una de les millors coses que he fet a la vida.


Què en saps del barri dels Indians de Barcelona i perquè vas decidir acceptar la proposa?
Doncs la veritat és que és un barri que desconec. Vaig viure 5 anys a Gràcia però em movia de casa a la feina i de la feina a casa (passant per l’Heliogábal). Ara m’adono que hi ha molts racons de Barcelona que no vaig descobrir quan hi vivia, però mai és tard, no?
Vaig acceptar la vostra proposta encantat, perquè qualsevol proposta és bona si et permet compartir allò que fas amb la gent i encara més si és a un lloc totalment desconegut (tant a nivell d’entorn, com de públic).

Ja que tens experiencia organitzant concerts i festivals amb l'atzavara club de sant feliu, quins consells ens pots donar de cara a futures edicions?
No sé quins consells us puc donar, a l’atzavara som uns quants i fem les coses com bonament podem, pot ser aquest és un bon consell, qui fa el que pot no està obligat a mes! 



A mes del teu treball a Bullitt, sabem que estàs a Saint tropez. Vau ser ser finalistes del sona 9 l'any 2014. Hi ha plans de editar algun disc? La banda està en parada o continueu amb el grup?
Amb Saint Tropez ara estem parats. Va coincidir que quan vam acabar del Sona 9 en Victor Garcia va deixar Sant Feliu per instal.lar-se a Barcelona. Fins llavors estavem tots a Sant Feliu i assajar era més fàcil, tot i els projectes musicals de cadascú. Des de llavors ens ha costat una mica quedar però tots quatre tenim en ment retrobar-nos i acabar el disc que volem fer. No puc dir-te quan serà però si que tots tenim les ganes intactes que això passi.

Tens mes dates tancades per presentar el teu projecte personal? A quins llocs et podrem veure properament?
Doncs aquest concert que faré al vostre barri serà l’últim en una bona temporada. Ara que acaba l’estiu i els concerts em vull donar temps per acabar el disc i anar ultimant preparatius.

0 comentarios:

Publicar un comentario